Sal de ma vida [1×01]

Molts em pregunten com he arribat fins ací i la veritat, no sé molt bé que respondre, però ho intentaré, començaré per aquell dia.

Feia unes quantes setmanes que les parets de l’oficina m’ofegaven, portava allí tres anys llargs, normal, sense més. Fins llavors no m’havia fixat que les parets no eren de vidre com les havia vist a la televisió, el gotelé brusc que decorava parets i sostres cada vegada el veia més amenaçador com si estiguera al fons d’una piràmide tal com ens ha mostrat Hollywood.

Continue reading

Posted in iRelats, Sal de ma vida | Leave a comment

Casado i la família

Si major és la competència més has d’exposar els teus productes i Pablo Casado que ho sap destapa al cent per cent el programa del Partit Popular per tornar a liderar la dreta espanyola. No són ocurrències, no són eixides de to, és el programa sense eufemismes ni edulcorants.

Casado torna a manifestar que vol decidir per les dones, els molesta quan diuen «no és no», i els molesta quan volen decidir sobre el propi cos. Al cap i a la fi, l’oposició a l’avortament la podem resumir en això, l’oposició a la decisió al dret a decidir de les dones. Continue reading

Posted in A tall a tall, si més no | Leave a comment

Els quaranta són els nous trenta-sis

No sabem com ha estat la festa d’aniversari de la Consti amb els seus amics, però ens la podem imaginar, globus daurats (o platejats, ja m’enteneu) d’un 4 i un 0, caviar (o confeti), regals andalusos que (a) basquen i els amics omplint les seues xarxes socials amb l’etiqueta #los40sonlosnuevos36

I és que els temps van canviant, i els quaranta són els nous trenta-sis. Tant canvien els temps que els que s’autoanomenen constitucionalistes són els que estan en contra de tots els valors de la Constitució i voldrien tornar al 36 o al 39, la resta som etiquetats d’anticonstitucionalistes, alguns pel simple fet de voler desenvolupar-la, i altres per simple fet voler-ne crear una de nova amb altres marcs territorials i efectivament garant d’un estat social i democràtic com s’enumera en l’articulat. Continue reading

Posted in A tall a tall, si més no | Leave a comment

Salari mínim, del temps i sense sucre

Resultat d'imatges de mr wonderful cuando te quejes de tu trabajo

Podria haver seguit l’article anterior i haver entonat el ¿Y el salario pa’cuando? però qualsevol s’atreveix a canviar una paraula d’una cançó, sobretot aquesta setmana. No és menys important saber el salari quan, però l’actualitat recent ens porta a parlar del quant, així que millor tirem de clàssics i deixem de fons l’Ovidi cantant Tot explota pel cap o per la pota. Continue reading

Posted in A tall a tall, si més no | Leave a comment

¿Y el requisito pa’ cuándo?

Imatge relacionada

La plataforma «Hablamos español» inicia este setembre una campanya per dur a terme una ILP per la llibertat d’opció lingüística que diuen defensar. Quan diuen «Libertad de elección de lengua» i «Hablamos español» no volen dir altra cosa que ells tenen llibertat d’elegir la llengua que hem de parlar nosaltres i que els parlem en espanyol, res més trist, res més clar.

Al País Valencià és fàcil desemascarar-los, una plataforma que realment es preocupa per la llibertat d’opció lingüística estaria ara donant suport als valencians que han vist vulnerats els seus drets per voler expressar-se en valencià als centres de salut, però no, els tenim espantant la societat amb la típica història del millor pediatra de Reykjavík que no podrà anar al CAP de Benicull per no tenir el mitjà. Continue reading

Posted in A tall a tall, si més no | Leave a comment

Consum, té-cha, gingebre i al carrer!

Consum ha decidit no subtitular els productes en valencià com havia estat fent fins ara. Heu llegit bé, subtitular, quatre lletres més menudes i ja estàvem contents, era poca cosa però davant tanta foscor lingüística a l’hora de comprar ens feia sentir com a casa nostra.

Estem molt acostumats a vore els productes amb títols en castellà i portugués, fins i tot ens porta a confusions, a mi per exemple em costà descobrir que el “té-cha” no era una altra varietat més de les infusions, però aquesta tendra confusió no em va deixar sense té a casa, em va ensenyar una nova paraula en portugués. Continue reading

Posted in A tall a tall, si més no | Leave a comment