Homenatge

Des de la incoherència que m’envolta estos dies, un poc d’egocentrisme, pot ajudar. Homenatge a ell, homenatge a mi, a vosaltres, hui, va com va.

Anhelava mentre escrivia la seva infantesa, tot semblava més fàcil, tenia solucions a tots els problemes, o fins i tot, sent agosarats, no tenia problemes.

El Capità Planeta, els ratolis que es clavaven per baix dels coixins, les tortugues que menjaven pizza, les solucions de Doraemon i un infinit d’enumeracions que li pasaven pel cap.

Omplia el paper, amb la mateixa il·lusió amb la que es dirigia a aquelles tres persones que per feina, tenien la mateixa que aquell a qui fa uns anys li cremava les fotos, però ara amb la consciència que cap carta, cap cosa ni baix del coixí ni dins de cap capsa, podrà solucionar cap neguit que li menjava el cap, es menjava les mans, els braços, el cos, sense posar preu a les seues cares.

Tot comença en un mateix.

 



This entry was posted in Dalt del més amunt. Bookmark the permalink.

Comments are closed.