Ací i allà, açò i astò.

Zona AB, anàvem bé, no sabíem massa com funcionaven aquells horaris, però vam arribar a hora, fins i tot haguérem d’esperar, ja sabem estes coses com funcionen. Feia pocs dies n’havia sumat un i a penes ho havíem pogut celebrar, tot i tindre’n un més, estava igual que sempre, el somriure il·luminava la seua cara, en aquells moments i en aquell lloc d’anada i tornada de milers de persones em creia el centre d’una pantalla on únicament nosaltres érem els protagonistes,
efectivament la pel·lícula acabava de començar.
Les màquines del
temps sembla que encara no han estat creades, o almenys, encara no
ens les han posat a l’abast, però certs viatges ens ajuden a
aproximar-se a altres èpoques. Viatjàvem en el present, amb els
ulls posats en el passat i en el futur. Òbviament quan comences
aquestes aventures has d’anar ben acompanyat i en el meu cas, això
tampoc fallava.

S.P.Q.R, decidirem
ciutat eterna i encara no portàvem dos hores ja ens endinsàvem a
buscar el que durant uns dies pensàvem que tal vegada ens podria
fins i tot avorrir, però que després ens ha deixat en ganes de més,
sobretot d’aquelles coses que ens vam deixar per vore. Gregory Peck i
Audrey Hepburn, ens acompanyaren en algunes d’aquelles visites, però
no poguérem arribar a tots els indrets que ens apropen en “Vacanze
Romane”. Però tampoc era la nostra intenció, coneguérem un poc
més la ciutat i ens coneguérem un poc més nosaltres.



This entry was posted in Dalt del més amunt. Bookmark the permalink.

Comments are closed.