PSOE apunta, PP dispara: augment de taxes, desmantellament de la pública.

L’EU2015 apunta, el PP retalla, article que el Nou Dise, mai li ha trobat espai.

Ho haureu llegit a la premsa, farà diversos dissabte, el BOE publicava el Real Decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, en el qual entre altres coses es preveu una pujada dels preus públics de les matricules universitàries, aquesta vegada la noticia no és l’augment sinó la brutalitat en la que ho han augmentat.

Ens ho han venut com una mesura excepcional de la conjuntura econòmica per a solucionar la crisi, però no vos equivoqueu, la conjuntura l’única cosa que els fa és donar-los arguments per aplicar radicalment una cosa que s’havien plantejat fer per esglaons, poc a poc, però també per arribar ací.

I on volen arribar? Volen arribar a que paguem el resultat de dividir entre el nombre d’estudiants el 100% del pressupost de la universitat (dalt o baix uns 6.000 euros per alumne i curs) on entre altres despeses s’inclouen entre altres les picadetes que es celebren a totes les facultats al desembre per celebrar l’aniversari de Jesús.

Per ara, la totalitat només la pagaran els estudiants no comunitaris no residents a l’Estat espanyol i a la resta en aquelles assignatures que ens matriculem per quarta vegada. A la primera matrícula, tot i això, ens cobraran entre un 15 i un 25% del “cost real” als graus i màsters conduents a una professió i entre un 40 i un 50% a la resta de màsters. A més d’uns percentatges més alts per a les assignatures que suspenem i repetim, sense donar-nos opció a segona convocatòria directament com passa en algunes universitats com la UPV o la UB o indirectament com a la nostra on entre la primera i la segona convocatòria de les assignatures anuals sols hi ha quinze dies obligant-nos a escollir-ne una de les dos dates.

Tot açò com ho notarem? Molt senzill la matrícula del pròxim curs ens costarà entre 1.500 i 6.000 euros, segons hages aprovat o no totes les assignatures i segons estudis.

Però com hem dit, açò és una cosa a la que des de fa molt temps es vol arribar tal i com està fixat a l’Estratègia Universitària 2015 aprovada pel PSOE, l’única diferència és que ara ens aproximem més ràpidament i prova d’això són les lamentables declaracions del rector de la nostra Universitat, on enlloc de lamentar l’augment fins a estos percentatges, lamenta que s’haja fet tant brusc, és a dir, ell està d’acord en que el dia de demà arribem a pagar el 50, 60 o 100 del “cost real”, però de hui pa demà no.

I ara es preguntareu, i on estàveu abans? Nosaltres, els estudiants, alguns estudiants, sempre hem donat la cara i portem anys lluitant contra estos objectius d’allunyar les classes mitjanes i baixes de la Universitat, i ho vam fer a les lluites contra Bolonya i ho fem ara contra l’EU2015 i la manera d’aplicar-la encoberta de falses retallades puntuals.

Quan dèiem que Bolonya suposaria un augment de taxes no es referíem a altra cosa que aquesta, marcada com a objectiu a llarg termini en l’EU2015 i assolida a curt termini ara amb l’excusa de la crisi, però hi havia un grup que ens portava la contraria lluitant pels interessos del govern anterior i en defensa de la neoliberalització de l’ensenyament igual que l’equip rectoral que enlloc d’afirmar el que vèiem tots contava contes de fades sobre qui era o no competent en fixar els preus, quan en cap cas havíem posat en qüestió la competència.

En la mateixa línia obstaculitzadora de la lluita conjunta dels estudiants trobem als sindicats estudiantils grocs que tenim a les nostres facultats, que venen dia a dia els interessos dels estudiants per defensar els del seus partits polítics, com els pròxims als socialistes, que primer deien que no pujarien les taxes i que els que ho dèiem érem mentiders, després l’any passat que no ho havia fet el govern central sinó l’autonòmic, i ara quan el central torna a fer el que el del seu partit va fer (publicar la forqueta de preus), posen el crit al cel, però si per a vosaltres això sols era una forqueta, no? Dels sindicats pròxims als populars no cal ja ni que parlem sols en dir que l’ex-portaveu d’una d’aquestes vol que paguem fins i tot quan entrem a la Biblioteca ens podem fer una idea, i si a més recordem que tant populars com socialistes es voten conjuntament al Claustre i altres òrgans de la Universitat, queda clar com està la cosa i no ens vendran pollastre per àguila.

Així que amb aquest panorama només ens queda continuar en la lluita contra les polítiques neoliberals que volen desmantellar les universitats públiques, tant contra la manera com contra el resultat, lluita que com hem vist moltes vegades hem vist travades per aquells que falsament diuen defensar els nostres interessos. Si ara han canviat de visió, benvinguts siguen, el nostre camí és directe, i igual que ens hem tornat a trobar amb agents que deien Bolonya sí, però no així, ens podem trobar, però que no obliden que sabem qui són els responsables però no ens oblidem dels còmplices com ells, i si volen unitat hauran de canviar moltes coses, i sobretot si la unitat depèn de la nostra suma.

Només ens queda una cosa, organitzar-se i fer front a estos atacs, des d’associacions a assemblees per caminar junts per la universitat pública, no els deixem el nostre futur a les seues mans.



This entry was posted in A tall a tall, si més no. Bookmark the permalink.

Comments are closed.