Cor de paper. De paper, paper, paper.

La pluja, com la que cantava Gigliola Cinquetti i et despertava cada matí, cau dia a dia, no m’importa que em banye com cantàvem, però la raó no és precisament la que donava la cançó.

Ja fa un any i encara no m’he fet a la idea, aquella cadira, una agulla, aquell lloc buit al sofà, la cuina silenciada sense cançons ni ocurrències, els cabells blancs, una abraçada, una conversa intentada sense èxit per telèfon, la teua mirada, els “apretons” que et pegàvem als braços i moltes coses més.

El tac-tac, del martellet, les ametlles torrades, les olives xafades, les millors pomes dels pomers i la fruita d’uns fruiters del Pouet, la figuera de l’Era i alguna cosa del camí l’horta.

Ja no onegen banderes als balcons, els safareig estan buits i l’aigua no corre com corria abans, com podem, amb més encert o menys, continuem mantenint tot el que ens vas deixar, ens costarà cosir, mai ho aconseguirem fer com ho feies, però continuarem teixint tot els que ens vas deixar amb tot el que ens has ensenyat.

La pluja, cau, i cau dia a dia, a la nostra cara, i ens alcem com ens vas ensenyar a alçar-se, per fer front a totes les adversitats, perquè la teua vida ha estat un exemple per seguir, des del primer dia fins al final, sempre et recordarem en l’esperit de la lluita, lluita per viure, per sobreviure, i sobretot el teu esperit, la teua racionalitat i solidaritat, on els altres sempre han estat els primers i tot el que has tingut sempre ha estat a l’abast dels altres.

Els altres, que som els teus, els que hem estat al teu costat i sempre et recordarem.

La pluja cau, i cau dia a dia, també als nostres cors, uns cors que semblaven forts, i durs, però que sols ho semblaven, tenim cors de paper, com el que ens contaves que tenies, però que nosaltres no veiem ja que mai ens volies preocupar. Compartim cors de paper, i els viurem a les muntanyes, passarem les nits a la lluna, al nostre cor de paper.

Ara que estas al front, en nom de tot el batalló li desitgem, salut i revolució!



This entry was posted in Dalt del més amunt. Bookmark the permalink.

Comments are closed.