#piuletitronador

València, parla.

Hui és 9 d’octubre, i és un nou d’octubre especial, al meu parer ho són tots, però sembla que el d’aquest any és si cap un dels que més debats i reptes presenta al poble valencià dels últims anys.

El 9 d’octubre és molt més que la commemoració de l’entrada de les terres valencianes als regnes cristians de Jaume I, el 9 d’octubre és molt més que el dia dels enamorats valencians, és molt més que l’únic simbolisme de la senyera de la Ciutat de València.

El 9 d’octubre no el podem entendre sense entendre el 25 d’abril, igual que no ho podem fer a la inversa, hui és un dia ple de simbolismes, i de símbols, però símbols i simbolismes amb anhels de realitat, és un dia per marcar la lluita per assolir el que hui reclamem.

Hui és diu especial, ja que tenim molts fronts oberts que d’una manera o altra afecten al País Valencià, l’oposició institucional s’ha despertat celebrant els resultats d’una enquesta com si de resultats electorals es tractaren, llums verdes es veuen en l’oposició, però no pels resultats d’estes enquestes, després d’anys parlant de corrupció, comencen a reivindicar coses tot i les dificultats que comporta demanar un millor finançament per al País Valencià després d’haver estat molts anys parlant del balafiament de la Generalitat.

El fort discurs centralista que abandera cert sector de la dreta, ha fet, encara que siga simbòlicament que el governador del País Valencià, Albertin Fabra (el bo), defense un millor finançament.

Precisament les relacions País Valencià, resta de l’Estat és un dels altres dels enigmes que es plantegen, sembla que si busquem el volum de notícies sobre el País Valencià, a “El País”, o al Diari Ara, podem fer-nos una idea del tracte que rebrem respectivament, des d’Espanya o d’una Comunitat de Catalunya independent.

Tot i això, els cants de sirenes dels separatistes atrauen a certa gent per ací baix, però el repte és major, lluny de separar el territori que es defensa des del sector de l’ANC, estem davant de les últimes hores de l’autogovern, i no només territorial, sinó també financer i social.

YouTube Preview Image

És l’hora de començar a assolir els projectes emancipadors socials i nacionals, sense cap renúncia, ni per d’alt, ni per l’esquerra, ja que els Països Catalans que volem construir és molt més que un trencaclosques de territoris.

mocaora

Després de la Guerra de Successió, amb l’abolició dels Furs i la instauració dels decrets de Nova Planta, entre altres es va prohibir la commemoració del 9 d’octubre, on una de les coses que es feien eren llençar, coets de la classe “piulet o piuleta” i “tronadors”, a mode de rebel·lia els mestres del pa van confeccionar unes figures de massapà, que representaven aquells coets que estaven prohibits.

I aquest és el repte que tenim els valencians, el 9 d’octubre, és un dia important, però més important han de ser, l’11, el nostre 12, el 13…

Ho hem demostrat moltes vegades, hem renascut de les cendres i hem de renàixer ara, hui, no són temps de dolços, la gent mira més per les noves tecnologies, i hui a València era tendència #sompaïsoscatalans i #sompaísvalencià, encara que el perfil que ho difon ho ha reduït a #sompa, però som més que pa, com feren amb el massapà, i si la revolta dels forners s’haguera fet ara, igual que passà a la #primaveravalenciana hauria estat amb una tendència promoguda a base de piulades, #piuletaitronador.

 



This entry was posted in A tall a tall, si més no. Bookmark the permalink.

Comments are closed.