Com abans

Els canvis dels últims dies -setmanes, mesos?- són tant ràpids que costen de digerir. Els canvis són tant lents que costen d’assumir.

Tenim imatges de fa dos diumenges guardades a la retina, converses d’altres setmanes resonant encara al cap, però al mateix temps hem oblidat d’altres que han passat entre fet i fet.

La importància d’uns eclipsa la resta, però no per això són menys importants. A l’estiu el govern de Puigdemont anava fent boca del referèndum amb el lema “Com sempre”, unes setmanes abans de l’1-0, la Guàrdia Civil entrava a les impremptes espanyoles -com abans- buscant el material d’allò que no anava a passar, la Policia Nacional tancava web’s -també com abans, o com sempre- que parlaven d’allò que no existia.

Esta persecució als mitjans perenes i no als de publicacions efímeres em van fer pensar que tal vegada ara que volen tancar web’s era l’hora de tornar a escriure al blog.

Carles III -qui acompanyava a Felip V(I) l’altre dia en la seua estrena de youtuber-, va prohibir la fabricació de material pirotècnic raó per la qual els forners valencians en resposta a això van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petard, piulets i trons.

Els relats de les històries -acordats o no- sabem que són uns, però més enllà del relat podem trobar sempre la vertadera història. Segurament aquella desobediència valenciana queda oblidada entre mocadors -i mocadorades-, però és l’hora d’estimar-nos, de desobeir-nos, com abans.



This entry was posted in A tall a tall, si més no. Bookmark the permalink.

Comments are closed.