Temps de mandarines

Al full d’octubre ja li quedaven poques hores per ser girat, a les fruiteries i supermercats dos productes es barallaven per ser el producte estrella de l’última nit de mes i en aquella lluita entre les castanyes i les carabasses Marc ho tenia clar, ell era de les mandarines.

Quan visualitzem una mandarina no sabem com serà, primer ens costa trencar la protecció exterior per arribar al galló, després ens toca descobrir quina sensació, entre l’acidesa i la dolçor, ens produirà quan explotem els gallons en la boca. Tal experiència mereix un ritual i així ho faig sempre, mentre les acarone sentint la pell suau les vaig ordenant, després prove un galló de cadascuna, les classifique per sabors i guarde la més bona per als últims mossos, explica Marc en el vídeo que l’ha portat a la fama.

Hui Marc ha tornat a un lloc especial, immòbil a l’escalinata va recordant cadascuna de les sensacions que va viure aquell dia, ja han passat deu anys però ho recorda perfectament: els costà trencar la protecció exterior, no sabien que es podien trobar i resultà ser tota una experiència, de l’acidesa a la dolçor i amb la tendresa a flor de pell.

Recorda que va voler dormir prop del Martí però no el trobà, una xica li tocà per veïna, no recorda com es deia però recorda perfectament que portava una samarreta amb la frase «Quan somiem soles és només un somni, quan somniem juntes comença una realitat».Anys després sabria pel Joan que a Martí també li hauria fet gràcia dormir prop d’ell, però aquella nit es repartiren per tot l’edifici, i les nits actuals Martí dorm acompanyat per altra.

Marc, amb mig somriure nostàlgic recorda aquella frase, i pensa que s’haurà fet de molta gent desconeguda amb la que compartí nit, somnis i realitats. Si fóra hui Instagram i Twitter anirien plens, es repeteix i es convenç una i altra vegada, però en aquells temps es compartien les coses a Tuenti i Fotolog i llavors no tenia ni perfil obert, érem joves i innocents.

Joves que es volien menjar el món, innocents, o més bé inconscients, que se’l podien menjar. Tal dia com hui fa deu anys en aquella cantonada de l’antic passeig de la Unió Soviètica es van menjar mandarines.

This entry was posted in iRelats. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *