Els quaranta són els nous trenta-sis

No sabem com ha estat la festa d’aniversari de la Consti amb els seus amics, però ens la podem imaginar, globus daurats (o platejats, ja m’enteneu) d’un 4 i un 0, caviar (o confeti), regals andalusos que (a) basquen i els amics omplint les seues xarxes socials amb l’etiqueta #los40sonlosnuevos36

I és que els temps van canviant, i els quaranta són els nous trenta-sis. Tant canvien els temps que els que s’autoanomenen constitucionalistes són els que estan en contra de tots els valors de la Constitució i voldrien tornar al 36 o al 39, la resta som etiquetats d’anticonstitucionalistes, alguns pel simple fet de voler desenvolupar-la, i altres per simple fet voler-ne crear una de nova amb altres marcs territorials i efectivament garant d’un estat social i democràtic com s’enumera en l’articulat.

La paradoxa és tal que ahir, més que l’aniversari de la Constitució com fa 40 anys que ens fan veure, era l’aniversari del referèndum, i no obstant això els constitucionalistes ho celebren contra els catalans perquè els referèndums mal, fasci, fasci, fascinant.

La situació actual no és espontània, és fruit d’una deriva d’anys on el Tribunal Constitucional té gran part de culpa i ha anat interpretant un text que aparentment volia descentralitzar l’Estat de manera que ara és més centralista que al 78, els drets i llibertats són cada vegada més paper mullat i la Monarquia (amb línia de successió masclista) cada vegada més anacrònica.

I tot això, acompanyat els últims anys amb un tancament de files de tot el quart poder (d’esquerra a dreta) per defensar un text que cada vegada costa més de sostindre i per mantindre en el poder unes elits que volen garantir allò que deia Fuster, que el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.

Haurem d’anar elegint el color del jupetí? Ja que no vam seguir als «constitucionalistes» francesos del 1789, podem fixar-nos en els actuals, perquè és així com es defensen els drets i les llibertats, les voluntats populars, que no és més que el que és una constitució.

Nosaltres som altra mena de constitucionalistes, donarem color a la cosa, que no ens esperen al VIP de la seua festa, som més de Terrassa i de Girona.

This entry was posted in A tall a tall, si més no. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *