Set grams horitzontals

[Set grams horitzontals – Sal de ma vida 1 x 02]

Jo, diabètic emocional que ja estava més que empastifat dels Mr. Wonderful diversos, havia acceptat aquella proposta de Clàudia, Sal de ma vida, sal de ma vida, en quin moment se m’havia ocorregut acceptar aquell repte?

El pas ja l’havia fet i hauria d’estar content. Tres dies sense posar el despertador però cada vegada em costava més alçar-me, em despertava igual, però em quedava allí atrapat. Em sabia de memòria el sostre de l’habitació. Bon dia, desperta Catalunya, són les vuit, un dia hauré de netejar el plafó, sembla que estiga més gris aquell cantó, aranya o corcó?, ja caurà. És hora d’obrir una nova edició del matinal d’À Punt Mèdia, és hora d’obrir Al Ras. I així, de Terribas a Crespo, de vuit a deu, dues hores per passar d’horitzontal a vertical.

No podia continuar així i vaig començar a posar damunt de la taula les coses que podia fer amb aquella oportunitat que tenia entre mans. Feta la muntanya vaig començar a organitzar-la, horitzontalment, set grams d’idees sobre la taula, en fila.

Sovint banalitzem molt quan ens referim a presons al que no ho són, però cert és que hi ha milers de murs invisibles que ens separen de la societat, els barrots del capitalisme que intenten controlar les nostres vides, l’estrés de la cerca de la felicitat fixada, la dispersió de les persones per Europa. Hi ha milers de murs invisibles que ens separen de la societat, barrots del capitalisme que ens separen dels estimats expulsats pels lloguers abusius i repartits per barris perifèrics i poblacions veïnes.

L’advocada d’Impartial, aquella obra que un dia escriuré, usava el carnet per a visitar sense límits el seu amic a Picassent, jo també necessitava trencar murs i comunicar-me amb gent que d’una manera o altra, s’havia anat distanciant de la meua vida.

Aquella reflexió em va fer vore la llum, aprofitaria els saquets de sucre per enviar missatges a la gent de qui no tenia adreces, només noms i poblacions, així que dit i fet vaig començar a preparar les trameses: Marc (Xirivella), Paula (Quart de Poblet), Cristina (Mislata)…

This entry was posted in iRelats, Sal de ma vida. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *