Top mantra, manta blanca

Que fàcil és tira-li la culpa als altres i si és pobre millor! Un clàssic, és més fàcil tirar-li la culpa a la taula i pensar que Jack i Rose hi cabien que preguntar-se per què la companyia White Star Line llança un vaixell, el RMS Titànic, sense les més mínimes mesures de seguretat per a tot el passatge.

Els manters van en la taula. No paguen impostos per les vendes que fan, però demanen poder regularitzar la seua situació per poder-los pagar. Venen productes de dubtosa originalitat, però que ni per la zona on la venen, ni pel nom de la marca porten a engany a ningú. Suposen competència deslleial per al comerç. Quantes pèrdues li suposa a la botiga climatitzada «Louis Vuitton» que li compre a un manter a 40 °C al carrer una bossa de mà «Luis Vottin»? Què pensen que si no l’haguera trobat al carrer, hauria entrat a la botiga?

Ara la culpa de tot sembla que la tenen els manters, el top mantra de l’estiu. Una premsa malintencionada llança comerciants i opinadors públics, amb l’ajuda d’alguns ajuntaments progres com el de Barcelona, contra els col·lectius més vulnerables de la ciutat, gent que només demana poder viure.

Les empreses van als bots salvavides del Titànic. Ningú ens ha explicat, encara, quants impostos paguen les empreses per les vendes per internet. Entramats d’empreses als Països Baixos, Luxemburg o Irlanda, sembla que els permet evadir milions i milions d’euros. Bé, ningú no, un informe del Grup dels Verds de l’Europarlament apunta en aquesta direcció i les explicacions que Inditex donà en el seu moment només fan que augmentar les sospites. Poc ajuda també a ben pensar la presentació d’impostos pagats per Amazon Espanya volent fer passar gat per llebre. I només són dos noms de dos gegants de les vendes. Però calma, aquests no fan tancar petits comerços.

I els productes? Doncs sí, sembla que és un problema perquè són falsificacions. I les falsificacions tenen tres problemes principals: la manca de control, el perjudici a la productora original i l’engany a les consumidores.

De darrere cap avant, l’engany a les consumidores: Hi ha dos tipus de materials, uns que són idèntics, segurament fets pels mateixos xiquets, i altres que clarament es veuen que no són originals, doncs bé, en cap dels dos casos s’enganya a ningú que els compre, ja que clarament quan estas comprant al carrer saps que no estàs comprant un producte original, cosa diferent seria que en una botiga física, amb els seus treballadors, i tota aparença de normalitat, t’oferiren un producte, no de la marca original, però amb un embalatge molt similar, tant que sense ulleres tindries dificultats per diferenciar-los. Però en aquest cas, el comerciant seria ric i ja no es diu falsificació, es diu marca blanca. Posem que parle de Mercadona i la seua Manta Blanca.

El perjudici a la productora original l’hem comentat ja i no cal repetir-lo, però si enllaçar-lo amb l’altra qüestió, la manca de control dels productes, cert que no sabem si hi ha algun tipus de control, però ja que estem, estaria bé que es controlaren tots els productes, originals, pareguts i similars i és que crida molt l’atenció que es puguen vendre samarretes de futbol a 30 euros quan Nike les està venent a 160 euros. Qui està enganyant a qui?

I no és cap defensa dels manters, ni del top manta perquè el top manta és una cosa de subsistència i necessitat. Com els manters, jo també vull que puguen deixar la manta i viure dignament, però el que no hem d’admetre és que amb l’argument demagògic i fàcil se’ls ataque i menys en nom de la defensa del petit comerç, sobretot quan sabem que si el petit comerç està tancant les botigues, és per les reformes legislatives en lloguers, els ulls grossos en la pressió fiscal i pel monstre de les multinacionals.

Als taxistes, petit comerç, no se’ls va ocórrer en cap moment anar contra la gent que va caminant, saben que el seu enemic són les multinacionals i actuaren conseqüentment malgrat tindre la premsa en contra. L’extrema dreta, com sempre, intenta protegir els de dalt enfrontant i dividint les classes treballadores, per tindre’ns eternament lligats al despertador per pagar-los els seus privilegis i pagar-los elscontinuar circulants seus totterrenys. No errem el rumb, no menyspreem les plaques de gel, l’oceà en va ple i el viatge només ha acabat de començar.

This entry was posted in A tall a tall, si més no. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *