Category Archives: iRelats

Relats o intents de.

Respirem, cridem al cel obert.

Arribem a divendres, i tal vegada pots tenir algun minut per respirar, després d’una setmana que ens ha deixat moltes coses per comentar, vos faig un recull per a la secció del “Cel obert”, unes recomanacions que no poden passar … Continue reading

Posted in Advocat de secà, Cel obert, Dalt del més amunt, iRelats, No serà precís, Q-ina, UT queant laxis, Velles tecnologies | Comentaris tancats a Respirem, cridem al cel obert.

Freda nit

  Observàvem les estrelles que brillaven, com els teus ulls i el teu somriure a la cambra, rodejats d’aquella fosca i freda nit que banyava els edificis a Ciutat. Tweet

Posted in iRelats | Comentaris tancats a Freda nit

Notes [1]

Són les dotze de la nit, després de tot el dia rodant amunt i avall, no crec que tarde massa en gitar-me, demà a les 7 he d’estar una altra vegada en marxa. Ací la gent, sembla que no té … Continue reading

Posted in iRelats | Comentaris tancats a Notes [1]

Sang a la boca

Maria rondava habitació amunt, habitació avall, els tranquil·litzants que habitaven el seu cos, ja eren una part més d’ella, i no causaven cap efecte. Maria no podia més, portava tres dies sense notícies d’ell. Cada soroll que sentia, cada porta, … Continue reading

Posted in iRelats | Comentaris tancats a Sang a la boca

Grisa

València despertava grisa i gelada com tots els matins d’hivern, l’afonia dels teuladins, fan durant uns mesos d’una València sense melodies matineres, despertadors naturals sense energia, que d’una manera o altra, poc ens ajuden per alçar-se del llit. A més, … Continue reading

Posted in iRelats | Comentaris tancats a Grisa

Laberint

Observes un d’aquells laberints on solament hi ha un camí que et porta a l’eixida, aquest laberint és un poc peculiar, i és que a cada pasadís, solament hi pot anar una persona. Els camins pareixen tots iguals, però solament … Continue reading

Posted in iRelats | Comentaris tancats a Laberint